Els robots autònoms porten més de mig segle treballant en col·laboració amb humans en el camp de la fabricació industrial. Des que es va desenvolupar i posar en ús el primer robot industrial del món als anys 50, les empreses han confiat als robots tasques feixugues i perilloses, cosa que permet als treballadors centrar-se en un treball més especialitzat. Avui en dia, l'aplicació de la tecnologia de robots avançats ja no es limita a l'àmbit industrial, sinó que també s'ha estès a nombroses indústries verticals com la sanitat, el comerç al detall i l'agricultura.
Mentrestant, els avenços tecnològics en camps com la intel·ligència artificial i l'aprenentatge automàtic han donat lloc a una nova generació de robots més intel·ligents. Ja no es limiten a realitzar tasques repetitives, sinó que poden realitzar tasques més complexes. Per exemple, amb l'ajut de tecnologies com la visió per ordinador i el moviment autònom, els robots poden gestionar diverses tasques, com ara el muntatge del producte, la inspecció de qualitat, la identificació i resposta avançades d'amenaces, etc.
En resum, els robots intel·ligents s'han convertit en un actiu bàsic per enfortir la força de treball moderna. Les seves funcions d'alta-precisió i un potencial gairebé il·limitat de millora de la productivitat són insubstituïbles. Tanmateix, a mesura que les demandes de les empreses d'assistents de robots continuen actualitzant-se, la dificultat de disseny d'aquests sistemes ha crescut de manera exponencial i hi ha una necessitat urgent de maquinari de baixa-latència i alt-performance, com ara les matrius Field Programable Gate (FPgas) per proporcionar suport tècnic.
Els reptes de disseny cada cop més destacats
Els robots intel·ligents equipats amb intel·ligència artificial han d'estar equipats amb més sensors i actuadors en comparació amb els robots tradicionals, com ara càmeres, lidars, radars, unitats de mesura inercial (IMU), codificadors de motors, sensors de pressió i altres components. Mentrestant, el robot també ha de completar tasques informàtiques més complexes en temps real, com ara el processament de la visió 3D, la localització i mapeig simultanis (SLAM) i el càlcul de punts de presa.
Això requereix que el maquinari dels sistemes rellevants no només tingui més interfícies d'entrada/sortida (I/O) per adaptar-se a diversos sensors, sinó que també estigui equipat amb mòduls de processament més potents (com ara unitats de processament central (CPU), unitats de processament de gràfics (GPU) i unitats de processament de xarxes neuronals (NPU)) per aconseguir funcions informàtiques més complexes. No obstant això, el repte que s'enfronten els dissenyadors és que, basant-se únicament en mòduls de processament com el CPU, és difícil connectar-se amb diversos sensors requerits pel sistema robot, ni pot gestionar de manera eficient la gran quantitat de dades en brut recopilades pels sensors.
Les raons d'això són, d'una banda, que el nombre d'interfícies d'E/S i el grau d'especialització de la CPU sovint no satisfan les demandes dels desenvolupadors. A més, només afegir interfícies al processador comporta costos elevats - les interfícies físiques han de mantenir una mida específica per aconseguir funcions, i afegir interfícies noves significa ocupar més àrea de xip. Això és fonamentalment diferent de les unitats lògiques que es poden miniaturitzar i ampliar fàcilment en processos de fabricació avançats.
Fins i tot si la CPU pot proporcionar suficients interfícies d'E/S adaptatives per connectar-se amb robots intel·ligents i transmetre directament la gran quantitat de dades en brut recopilades pels sensors a la unitat de processament, encara hi ha un problema de baixa eficiència energètica. A més, la CPU no està dissenyada per a les tasques de processament-en temps real que requereixen els robots intel·ligents. Si les tasques bàsiques, com ara la fusió de sensors, són gestionades per la CPU, provocarà retards importants en el sistema i reduirà considerablement l'eficiència operativa del robot.
Afortunadament, els dissenyadors i desenvolupadors de maquinari s'estan concentrant a desenvolupar diversos productes innovadors per compensar les deficiències tècniques-esmentades anteriorment, i FPGA és una d'elles.
FPGA: una solució de maquinari molt valuosa
FPGA és un dispositiu semiconductor altament flexible que pot servir de "pont" entre sensors, actuadors i CPU, proporcionant als desenvolupadors diverses i nombroses interfícies d'E/S necessàries per a la connexió de sistemes de robot intel·ligent. Mentrestant, amb la potència de càlcul-en temps real prop de l'extrem del sensor, FPGA pot dur a terme les tasques de processament dedicades subjacents de diversos sensors, alliberar recursos informàtics del sistema i ajudar a crear robots més intel·ligents i sensibles que necessiten les empreses.
Un cop completada la primera capa de processament de dades per part de l'FPGA, les dades es transmetran a la CPU a través de canals estandarditzats d'ample de banda elevat-. Mitjançant aquest mètode de divisió de tasques, l'FPGA pot compartir part de la càrrega informàtica amb la CPU, estalviar consum d'energia per suportar tasques de computació d'ordre superior-com ara la planificació de trajectòries, l'anàlisi de clúster i la detecció d'objectes, cosa que permet que la CPU es concentri a gestionar l'optimització i la presa de decisions-que són difícils d'aconseguir a nivell de maquinari.
Aquesta arquitectura de maquinari també pot ajudar els desenvolupadors a superar els següents tipus de reptes tècnics:
Connectivitat: el maquinari FPGA té un grau de personalització extremadament alt i pot proporcionar més interfícies d'E/S que la CPU. Els desenvolupadors poden connectar i controlar més sensors i actuadors mitjançant diverses interfícies com Ethernet, interfície perifèrica sèrie (SPI), interfície multimèdia d'alta definició (HDMI) i interfície de processador de la indústria mòbil (MIPI), i el cost és molt més baix que afegir noves interfícies a la unitat de processament principal. A més, FPgas també admet diversos nivells de tensió i protocols de comunicació no-estàndards, la qual cosa ofereix als desenvolupadors més opcions per adaptar-se a diferents escenaris d'aplicació.
Consum d'energia: FPGA pot aconseguir una informàtica paral·lela a nivell{0}}de maquinari a prop dels sensors del robot. En processar les dades localment en temps real i després transmetre-les a la CPU, redueix eficaçment el consum total d'energia del sistema.
Latència: la-potència de càlcul d'alta velocitat de l'FPGA pot accelerar el processament de tasques bàsiques com la fusió de sensors - aquesta tasca pot integrar les dades recollides de diferents sensors, com ara càmeres i lidars, per formar una imatge de percepció ambiental completa, millorant així la precisió del judici i la capacitat-de presa de decisions dels robots. Preneu com a exemple la velocitat de càlcul. El sensor liDAR VLP16 transmet 384 conjunts de dades de distància a la xarxa cada 1,32 mil·lisegons, mentre que l'FPGA només necessita uns 0,32 mil·lisegons per completar el processament d'aquest lot de dades, amb una velocitat de càlcul de 100 milions de vegades per segon.
Basant-se en els diferents avantatges tècnics de l'FPGA, els dissenyadors poden instal·lar de manera flexible diversos sensors segons les seves necessitats, superar el límit superior de rendiment dels robots intel·ligents i resoldre de manera efectiva el consum d'energia i els problemes de retard del sistema alhora.
Uneix les mans per crear robots més intel·ligents
A mesura que la demanda de robots més intel·ligents i ràpids en diverses indústries continua augmentant, els desenvolupadors s'enfronten a nous reptes: dissenyar sistemes de robots amb un millor rendiment sense esgotar els recursos. Per aconseguir aquest objectiu, els desenvolupadors confien cada cop més en les empreses de disseny i fabricació de maquinari per actualitzar contínuament els components bàsics dels robots. Ambdues parts treballen cap a l'objectiu comú de "millorar el rendiment del robot alhora que es redueixen els costos, el consum d'energia i la latència", fent que el desenvolupament futur del camp de la robòtica estigui ple d'infinites possibilitats.





